Nacionalisme català a l'exili 1939-1946

Víctor Castells aprofundeix en una temàtica interessant i tal vegada poc estudiada, com va ser la realitat de l'exili català després de la guerra civil (1936-1939) i com, des de la llunyania, aquest exili va lluitar a favor del fet nacional català.

L'exili català després del 1939 es convertí en una diàspora de persones que deixaren Catalunya per anar cap a França, altres països europeus i també cap a l'Amèrica. Sorprenentment, però la Nació Catalana - la seva gent- va saber trobar, en aquest fet, plasmacions col·lectives de considerable gruix nacional.

La fi de la guerra civil va comportar la desfeta i opressió per a Catalunya i pel nacionalisme català. Moltes persones, entre les quals la majoria d'intel·lectuals catalans, hagueren d'abandonar el país i marxar a l'exili. Davant d'aquesta situació els catalans a l'exili van saber reaccionar i van trobar les formules per reorganitzar-se i continuar defensant la cultura catalana i el fet nacional català.

L'autor en fa un seguiment complet, en els seus trets més destacables, sense eludir parlar dels enfrontaments lamentables amb els cercles polítics de tendència regionalista i els forts obstacles que els impossibilitava avançar. Remarca l'aportació positiva dels vells residents a l'Amèrica i també a França, i més encara el que hi hagué, en tot plegat, de projecció internacional del fet català, en reivindicació i cultura.

Les Arrels Cristianes de Lleida

La Biblioteca del Monestir ja disposa dels primers volums de la col·lecció "Arrels Cristianes de Lleida". Són quatre volums on s'estudia la història de l'església de Lleida des dels seus inicis al segle IV fins als nostres dies. Es tracta d'una història que pretén estudiar i conèixer quina ha estat la presència i significació del cristianisme en la història de la societat lleidatana.

Dirigeixen i col·laboren en l'obra el Bisbat de Lleida, la Universitat de Lleida, l'Institut Superior de Ciències Religioses i l'editorial Pagès. El consell assessor científic ha dissenyat els continguts dels quatre volums, tot i que en total han participat en la redacció de l'obra més d'un centenar d'especialistes d'àmbits i temàtiques diverses.

Ja han sortit a la venta alguns dels volums, i probablement aquest any quedarà definitivament tancada l'obra, amb tots els seus volums editats. En total són uns 250 capítols acompanyats d'il·lustracions, cada volum de l'obra té aproximadament 500 pàgines.

Cal tenir en compte doncs, que és una obra de gran valor, tant per l'abast del seu contingut, com pel gran nombre de professionals que hi han treballat, i que fan d'aquest projecte una obra única.

L'obra està dividida en els següents volums:

1. Presència i significació del cristianisme en la història i la societat de Lleida
2. La baixa edat mitjana. Segles XIII i XV
3. Temps d'expansió: temps de crisi, temps de redefinició. L'època moderna: segles XVI i XVIII
4. Encara es troba a l'impremta
   

Del Costumari al Tradicionari de la cultura popular de Catalunya

La Biblioteca del Monestir ha adquirit recentment l'enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya, conegut com Tradicionari. Una obra recent, publicada en deu volums i que té l'objectiu d'actualitzar el treball fet per Joan Amades, autor del Costumari català.

El Tradicionari és doncs una obra de referència que aborda la cultura popular més actual, de Catalunya.
Si el Costumari català s'estructurava segons les estacions i el mesos de l'any, el Tradicionari s'estructura en diverses temàtiques en relació a les tradicions, costums i folklore del nostre país. Cada volum aborda una d'aquestes temàtiques, les quals es distribueixen de la següent forma:

• La vida de la gent
• Els jocs i esports tradicionals
• La festa
• El món del treball
• El calendari festiu
• Música, cants, balls i representacions
• La narrativa popular
• L'univers màgic: mites i creences
• Les ciències i les tècniques populars
• El concepte de cultura popular i patrimoni etnològic

Aquest bast projecte ha estat dirigit per Joan Soler i Amigó, i juntament amb ell hi han participat més de dos-cents especialistes que abarquen un conjunt molt ampli de disciplines. En definitiva una obra exhaustiva i adaptada a les inquietuds més actuals, tal i com diu Joan Soler en una notícia de Vilaweb "en front de l'obra dels predecessors, el Tradicionari pren el mot tradició més com l'acció de transmetre que no com allò transmès"

Gerb, un poble mil·lenari

El passat divendres, dia 31 d'octubre ens va arribar a la biblioteca el llibre "Gerb, un poble mil·lenari" de Miquel Zambudio i Díaz. Una crònica historiogràfica sobre el poble de Gerb tot just editada el passat mes d'agost.

A la Biblioteca del Monestir, hi tenim un petit apartat dedicat a la comarca de la Noguera, un espai on recollim les monografies que ens van arribant o que anem comprant i que parlen de la nostra comarca. És doncs la nostra col·lecció local.
L'autor de la monografia, Miquel Zambudio Díaz, va nèxier a Gerb l'any 1949. És llicenciat en dret i ha exercit d'advocat. Actualment col·labora en diversos mitjans de comunicació com a articulista i treballa en diversos projectes d'investigació històrica. Com a escriptor, l'any 2006 va ser premiat amb el Premi d'Andorra de narracions crutes.
Gerb, un poble mil·lenari és segons l'autor "una petita obra amb la que només pretenc donar una pinzellada sobre alguns fets històrics que han incedit en el poble de Gerb i, a la vegada, exposar els diferents aspectes de caràcter polític, religiós, econòmic i social que han conformat, en el darrer segle, la vida d'aquest poble ja quasi mil·lenari."