Víctor Castells aprofundeix en una temàtica interessant i tal vegada poc estudiada, com va ser la realitat de l'exili català després de la guerra civil (1936-1939) i com, des de la llunyania, aquest exili va lluitar a favor del fet nacional català.L'exili català després del 1939 es convertí en una diàspora de persones que deixaren Catalunya per anar cap a França, altres països europeus i també cap a l'Amèrica. Sorprenentment, però la Nació Catalana - la seva gent- va saber trobar, en aquest fet, plasmacions col·lectives de considerable gruix nacional.
La fi de la guerra civil va comportar la desfeta i opressió per a Catalunya i pel nacionalisme català. Moltes persones, entre les quals la majoria d'intel·lectuals catalans, hagueren d'abandonar el país i marxar a l'exili. Davant d'aquesta situació els catalans a l'exili van saber reaccionar i van trobar les formules per reorganitzar-se i continuar defensant la cultura catalana i el fet nacional català.
L'autor en fa un seguiment complet, en els seus trets més destacables, sense eludir parlar dels enfrontaments lamentables amb els cercles polítics de tendència regionalista i els forts obstacles que els impossibilitava avançar. Remarca l'aportació positiva dels vells residents a l'Amèrica i també a França, i més encara el que hi hagué, en tot plegat, de projecció internacional del fet català, en reivindicació i cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada